AFER, [AFFER] s.

Fet d'armes, acció de guerra.

"Yo, Senyor, me cossir de fer la batalla per .II. rahons: la primera, que no us vull aventurar lo regne a .i. punt; la segona, per la gent d açi que no han vist affers."
Lletra de Gilabert de Centelles A Pere del Punyalet, Arx. de Mallorca, lib. 8, anys 1349-53

"... que ell fo alcayt de Barbaria e hi fo en molts feyts d armes e puys passa ab lo senyor rey a Alcoyll e en Sicilia hon feri, com ya us he dit, en tots los affers, si que, per sa proesa, lo feu lo senyor rey Darago comte de Catansar..."
Muntaner, Ramon Crònica (Muntaner) (ed. A. Bofarull, 1860) cap. CXXVIII

"Axi mateix trobaras que es de les potestats, car qui solament vol haver poder, ço es, que sia poderos, consuma e gasta molta riquesa, e no ha delits sino en esser sovin en affers d armes..."
Genebreda, Antoni Boeci de Consolació de Philosophia lib. III, prosa IX